Glissando* omple de versions originals El Dau de Mataró

El quartet barceloní Glissando* [myspace] ha pujat aquest dijous 16 a l’escenari de El Dau de Mataró [web] per presentar els temes del seu darrer treball. Tant la gira com el disc, titulat Ermites, cançons i com somiar en meteorits roses, els serveixen per celebrar el desè aniversari com a grup, i per això han pres l’arriscada decisió que el disc, i també els concerts, siguin omplerts amb versions de bandes que els han marcat o simplement cançons que els motiven especialment.

Diem “arriscada” perquè el què s’espera d’un grup a aquestes alçades, i en el què és ja el seu cinquè disc compacte, és que ofereixi noves peces pròpies i, en tot cas, jugar amb alguna versió. La part positiva que pot tenir és que l’aposta els pot permetre arribar a un públic al que encara no havien accedit, atret per aquella o aquella altra cançó que els agrada i ara han sentit versionada a la ràdio. També és mèrit de Glissando* que han sabut portar tots i cadascun dels temes a terreny propi, a la música entre indie, electro i pop que fan, o sigui, que no s’han limitat a copiar sinó que realment han versionat, amb més o menys encert. En directe, per exemple, ha sonat especialment bé Human de The Killers, tot i que la paraula “titelles” en la traducció que han fet hi queda molt forçada. En canvi, la versió de Camins, de Sopa de Cabra, sona en excés estranya, i, pensem que de manera equivocada, és la que els ha servit per obrir el concert. Una obertura també desafortunada perquè els guitarristes estaven afinats en diferent to i han hagut d’aturar el tema i tornar-lo a començar.

Independentment d’aquesta anècdota, que en un moment donat li pot passar fins i tot al més experimentat, la banda encapçalada per la veu de Laia Vaqué i amb tres músics, Marc Sora, Valen Nieto i Xarli Oliver, que anaven intercanviant guitarres i baix, i amb el darrer tocant també percussió, melòdica i fins i tot un xerrac, ha ofert bons passatges, i jugant molt amb el looper, que els ha servit per crear nous vestits per a les dues úniques peces pròpies que han interpretat: Superganga, que va ser el seu primer senzill ara fa una dècada, i Tornasolat, que ha posat punt i final a una hora de concert. Entre les versions, s’han pogut escoltar també Deixa’m creure, dels companys de generació Mishima, Batiskafo Katiuskas, d’Antònia Font, o Never let me down again, de Depeche Mode. El concert s’emmarca en el darrer cicle organitzat per El Dau, ja que el cèntric local de la capital del Maresme ha anunciat que tancarà les seves portes el proper 31 de març. XAVIER AMAT/MARC GINER